From Physics To Metaphysics Philosophy And Allegory In The Critical Writings Of T S Eliot

Antes de dedicarse por completo a la literatura, T.S. Eliot fue un serio estudiante de filosofía. Este estudio pretende determinar la importancia de este hecho en su desarrollo como crítico literario. La intención es argumentar que el cambio que Eliot hizo de la filosofía a la literatura fue instigado con la esperanza de encontrar en el campo literario un estilo que había vencido durante sus estudios filosóficos.

Este libro estudia detalladamente las obras de dos poetas modernos prototípicos: T. S. Eliot y Salvador Espriu. Su imaginario es comparable, puesto que se proyectaba desde su experiencia y cosmovisión personal así como desde su profundo conocimiento de la tradición literaria. Ambos revelan los paralelismos entre los contextos históricos y culturales en los que se crearon sus poemas y ejemplifican su propósito como poetas a la hora de preservar la tradición formada por sus predecesores y a la hora de suscribirse de un modo significativo a ella. El estudio de Dídac Llorens Cubedo lleva al lector a través de un viaje desde el árido desierto o la sórdida ciudad moderna hasta la paz imprecisa de un jardín ideal, desde las restricciones de lo secular hasta el todo sin trabas e intemporal imaginado por Eliot y Espriu, dos gigantes de la poesía.

This edited volume explores the interiors of Breaking Bad—its homes and labs, elevators and liminal spaces, pools and ventilation ducts—not only as meaningful, conceptual backdrops to the action of the series but also as unexplored pathways into the characters’ own interior, mental spaces.

Aquest llibre reflecteix l'evolució en el camp dels estudis diaspòrics. Els articles han estat agrupats en dues seccions. La primera té com objectiu les experiències dels africans diaspòrics; la segona secció, àmplia el radi de recerca i se centra en les representacions literàries de la diàspora dels asiàtic-americans, porto-riquenys i als anglo-europeus. De la mateixa manera, un aspecte no menys interessant d'aquest llibre són les múltiples maneres en les que s'han tornat a teoritzar les idees de Paul Gilroy i a aplicar-se a una infinitat d'escrits. De fet, els articles testifiquen la diàspora com una experiència que potencialment pot -com així succeeix- afectar a tot el món, pel que la diàspora es converteix en una representació metonímica de la pròpia experiència.

This volume aims to show how southerners have faced their post and constructed a self. The essays in this volume explore the different personal narratives and strategies southern authors have employed to channel the autobiographical impulse and give artistic expression to their anxieties, traumas and revelations, as well as their relationship with the region. With the discussion of different types of memoirs, this volume reflects not only the transformation that this sub-genre has undergone since the 1990s boom but also its flexibility as a popular form of life-writing.

El sud americà està ple de paradoxes: es tracta d'un dels llocs més hospitalaris i al mateix temps, un dels menys acollidors del món. Els assajos inclosos en aquest llibre constitueixen la impressió d'un home sobre diversos aspectes de la vida, el passat i el present a Dixie. Parlen gairebé de tot: la raça, la política, la religió, la literatura i altres manifestacions culturals. Alguns dels assajos són biogràfics. Hobson se sent particularment atret per figures com H. L. Belluguin, Gerald W. Johnson, James McBride Donaves i Louis Rubin, crítics socials i culturals que han explorat la ment del sud, o per escriptors literaris com Richard Ford i Mary Mebane. Conclou el llibre amb dos assajos personals: l'exploració de les vides de dos membres de la seua família; històries que revelen moltes coses del sud, de l'època i de llocs concrets.

Gerald Vizenor és l'autor indi nord-americà més important d'aquests moments i el que més obres ha publicat. Poeta, assagista, novel·lista, periodista, professor, activista compromés i crític aferrissat de la política racial discriminatòria nord-americana, ha dedicat i continua dedicant la seua vida a estudiar, explorar i redefinir la història passada i present dels nadius nord-americans en la que una vegada fou la seua terra. Autor prolífic 'amb més de trenta títols publicats' i extraordinàriament innovador, ha rebut nombrosos premis i reconeixements. El tret que distingeix la seua producció literària és la unicitat de temes i motius que la recorren amb un estil profundament personal que fon prosa, poesia i assaig sota un denominador comú: el d'un llenguatge on les fronteres entre gèneres desapareixen i donen pas a una literatura única que ben bé es podria encunyar com a vizenoriana. Literary Chance: Essays on Native American Survivance recull quinze assajos en els quals l'autor aprofundeix en com el llenguatge ha creat la imatge del que és l'indi nord-americà; un simulacre que Vizenor tracta de desfer amb un nou vocabulari que pose de manifest aquesta invenció i representació des de la simulació.

Este es el tercer volumen de un proyecto cuyo objetivo es la traducción y lectura crítica de los cuarenta cuadernillos de Emily Dickinson, secuencias poéticas cortas que plantean una serie de preguntas acerca de las intenciones y los logros artísticos de la misteriosa autora norteamericana. La traducción de cada cuadernillo va acompañada de un comentario crítico con el fin de explicar los poemas y establecer el papel temático que juega cada una de estas piezas tempranas dentro de la obra global de la poeta. Los tres cuadernillos que componen esta tercera entrega incluyen un total de cincuenta y ocho poemas escritos entre 1859 y 1860. En ellos vemos cómo Dickinson empieza a desarrollar de manera consciente sus temas y, al mismo tiempo, da los primeros pasos hacia el uso de la secuencia poética como una unidad coherente de expresión.